28/12/2023

Nonanta ans après

En 1934, la revista Òc publica dins lo meteis numèro un article de Pompeu Fabra, Com s'ha refet la unitat de la llengua catalana, lo manifèst Desviacions en els conceptes de llengua i de pàtria del meteis amb una letra a Loís Alibèrt, la responsa d'aqueste, e finalament un article de Loís Alibèrt, Catalan e occitan. Siam dins una sesilha psicoanalitica ont se ditz a l’encòp que lo catalan es pas d'occitan, e que poirà rejónher la granda familha occitana.

Coma o escriu Joan Francés Blanc, "La resulta es dobla, a malgrat Fabra qu’ensaja de díser que tot es pas encara perdut. D’un latz, l’aflaquiment definitiu de l’occitanisme. Lo mistralisme es moribond, la SEO creada en 1930 va se negar dins los deliris collaboracionistas d’Alibèrt. L’IEO, a la liberacion, ensaja de salvar los mòbles mas es gaire mai qu’una associacion segond la lèi francesa de 1901, quitament reconeguda d’utilitat publica, que menaça pas l’unitat francesa. Es utilizat mai qu’util, per far empacha al nacionalisme occitan, per donar una virginitat politica a una esquèrra democratica o pas qu’utiliza l’occitanisme coma resèrva d’electors. D’un autre latz, lo catalanisme es embarrat dins lo Principat. Gaires son los valencians que lo seguisson desenant, e aquò finalament menèt mai de problèmas que de solucions." 

Occitan e catalan es paregut dins la colleccion Primadièrs. Coma totas las publicacions de las Edicions Talvera, Occitan e catalan es disponible a res-non-còst. Clicatz sul títol per lo legir en linha o lo descargar.

25/12/2023

Reedicion del diccionari d'Espelit

Las Edicions Talvera vos propausam una reedicion del diccionari de Joan Josèp Espelit, titolat en francés Dictionnaire géographique, historique et politique des Gaules et de la France. Publicat en 6 tòmes entre 1763 e 1770, es una referéncia sus l'estat del reialme de França e de qualques estats vesins (Avinhon, Comtat Venaicin...) Lo diccionari curbís totas las localitats de l'estat francés d'aquel temps, valent a dire una gròssa part de l'Occitània granda. Es malaürosament inacabat que s'arrèsta a la letra S (e mancan las dintradas que començan per Saint o Sainte).

Aquela reedicion partís de la numerizacion de la bibliotèca digitala de Bavària. Los tòmes originals son copats en dus (los tres primièrs), o en tres (los tres darrièrs), çò que fa un total de quinze volums que sortiràn a flor e a mesura.

Los volums del diccionari de Joan Josèp Espelit pareisson dins la colleccion Esbrigalhs. Coma totas las publicacions de las Edicions Talvera, son disponibles a res-non-còst. 
 
Lista dels volums ja pareguts:
 
  • I. A—Azy-le-Vif. Part primièra del Tòme I de l'original (ISBN 979-10-90696-72-3)
  • II. Baalon—Byans. Part segonda del Tòme I de l'original (ISBN 979-10-90696-73-0)