08/04/2016

Lo volapük, qu’es aquò?

Lo volapk nais en 1879 dins la tufa d’un capelan alemand, Johann Martin Schleyer. Coneis un espandiment fòrt pendent una desena d’annadas, puèi morís censat que Schleyer refusa de lo reformar e que l’esperanto qu’arriba es plan mai aisit. Pasmens, qualques irreductibles l’an servat. En 1931, una refòrma radicala a l’aflat d’Arie de Jong a creat un volapük novèl que s’emplega encara uòi dins un cèucle pichon d’afogats.



Aquelas quatre paginas semblan presentar una pichona introduccion del volapk pel parlafrancés. Pasmens, i a un fum de decas e tanben la pronóncia del francés es donada en ‘fonetica volapkiana’. Avèm facha la transcripcion de las paginas amb sonque qualques correccions evidentas sul francés (fleure > fleur ; indicativ > indicatif). Per referéncia, donam tanben un imatge de las paginas d’origina, que venon del sit dels archius nacionals d’Àustria:


Aquela brocadura utiliza l’alfabet latin modificat de Schleyer. I a doas polissas qu’afichan las tres letras especialas ꞛ, ꞝ e : Everson Mono (editada per Evertype) e Unifont. Dins lo tèxte, aquelas letras son utilizadas a barreja amb sa version mai correnta (ä, ö e ü).


L'alfabet fonetic del volapük utiliza tanben d'autras letras. Las letras e son de compausats d’un signe diacritic e de la letra sola. Per l’m, avèm pas pogut utilizar lo circonflèxe, que se centra pas, l’avèm remplaçat per una lunula al revèrs.



Lista de las letras especialas e foneticas:



Ꞛ, ꞛ
val Ä, ä
ʃ
autra notacion de l’s
Ꞝ, ꞝ
val Ö, ö
Ƈ, ƈ
c prononciada [tʃ] e non [dʒ]
Ꞟ, ꞟ
val Ü, ü
m̑,
m / n nasala


Lo libre de Johann Martin Schleyer. Exposé des principes de la langue universelle ou volapük, es paregut dins la colleccion Lengas bastidas, dedicada a las lengas construchas. Coma totas las publicacions de las Edicions Talvera, es disponible a res-non-còst.

Žádné komentáře:

Okomentovat