Lo
volapꞟk nais en 1879 dins
la tufa d’un capelan alemand, Johann Martin Schleyer. Coneis un
espandiment fòrt pendent una desena d’annadas, puèi morís censat
que Schleyer refusa de lo reformar e que l’esperanto qu’arriba es
plan mai aisit. Pasmens, qualques irreductibles l’an servat. En
1931, una refòrma radicala a l’aflat d’Arie de Jong a creat un
volapük novèl que s’emplega encara uòi dins un cèucle pichon
d’afogats.
Aquelas
quatre paginas semblan presentar una pichona introduccion del volapꞟk
pel parlafrancés. Pasmens, i a un fum de decas e tanben la pronóncia
del francés es donada en ‘fonetica volapꞟkiana’.
Avèm facha la transcripcion de las paginas amb sonque qualques
correccions evidentas sul francés (fleure > fleur ;
indicativ > indicatif). Per referéncia, donam tanben un imatge de
las paginas d’origina, que venon del sit dels archius nacionals
d’Àustria:
Aquela
brocadura utiliza l’alfabet latin modificat de Schleyer. I a doas
polissas qu’afichan las tres letras especialas ꞛ,
ꞝ e ꞟ:
Everson Mono (editada per Evertype) e Unifont. Dins lo tèxte,
aquelas letras son utilizadas a barreja amb sa version mai correnta
(ä, ö e ü).
L'alfabet fonetic del volapük utiliza tanben d'autras letras. Las
letras m̑ e
n̂ son de
compausats d’un signe diacritic e de la letra sola. Per l’m, avèm
pas pogut utilizar lo circonflèxe, que se centra pas, l’avèm
remplaçat per una lunula al revèrs.
Lista
de las letras especialas e foneticas:
Ꞛ,
ꞛ
|
val
Ä, ä
|
ʃ
|
autra
notacion de l’s
|
Ꞝ,
ꞝ
|
val
Ö, ö
|
Ƈ,
ƈ
|
c
prononciada [tʃ] e non [dʒ]
|
Ꞟ,
ꞟ
|
val
Ü, ü
|
m̑,
n̂
|
m
/ n nasala
|
Žádné komentáře:
Okomentovat